Crestes de tonyina. Un nom que sempre m’ha fet molta gràcia, la primera vegada que ho vaig llegir a un menú vaig pensar: què diuen que fan? Jo tota la vida li havia dit empanadilles i tan ampla, m’imaginava que no era la paraula adequada però mai m’havia parat a pensar com es devia dir en català de veritat. Ara estem fent això de… El català correcte, passa’l.
Durant la meva època universitària vaig viure amb una xica que no era fan de la verdura i com jo venia del club de s’ha-de-menjar-pataques-en-bajoques-tots-els-dies, pos sovint cuinava verdures, i ella, al no estar acostumada a menjar-ne em deia “home ja que fem verdura, podríem fer algo bo per acompanyar” i algo bo volia dir: empanadilles, croquetes, san jacabos, muslitos…Total que lo que guanyàvem per un cantó, ho perdíem per l’altre.
Una de les meves amigues de la carrera menjava molt sovint a casa nostra i un temps després d’acabar la universistat em va dir que sempre que venia hi havia empanadilles, cosa que jo no recordo en absolut, i ara per no trencar la tradició, certa o no, quan la convido a sopar li’n faig.
Aquesta recepta que escric és una versió de les crestes de tonyina més saludable:
Ingredients
- 1 pot de tomata natural o 1 pot de tomata tipo solís
- 1 ou dur
- 2 llaunes de tonyina
- 1 pot menut d’olives
- 1 paquet d’oblades
- Ceba, primentó, carabassa (per a la versió més currada)
- 1 ou normal
Preparació
-
Posem aigua a bullir en un casset i posem l’ou. Mentre va bullint preparem la resta de les coses.
-
Posem oli a una paella i quan estigue calent tirem la tomtata (prèviament triturada), també ho podem fer amb tomata tipo solis (llavors no cal que la fregim) i si estem super motivats podem fer un sofregidet amb ceba, posar-li tomata i si tenim també primentó i carabassa.
-
En un bol posem la tonyina, amb una forquilla ho matxuquem una mica, les olives tallades en trossos petits, l’ou dur tallat a trossets i la tomata. Ho remenem tot bé i si no estem delicats de la pressió li posem un polsim de sal.
-
Les oblades són la massa damunt de qual posarem el farcit que em preparat. En vénen a tots els supers, la marca què més es troba és la Cocinera però qualsevol altra va bé, de vegades n’hi ha de dos mesures, si podeu agafeu la mesura gran. Menys esforç, mateix resultat.
-
Poseu el farcit al mig de la oblea doblegueu-ho de manera que quede lo més paregut a un semicercle que pogueu i després amb l’ajuda d’una forquilla apreteu la vora de l’empanadilla.
-
Finalment bateu un ou i pinteu les empanadilles, si no teniu un pinzell de cuina ho podeu fer a lo basto en lo dit o bé amb un tros de paper de cuina. Li podem posat una mica d’orenga per damunt
-
Ho posem al forn uns 15 min a 180ºC.
I bon profit!!
febr. 03, 2012 @ 07:36:37
Confirmo que la tradició de les “empanadilles” – altrament dit per éssers estranys “crestes de tonyina” – va ser, és i serà certa!
febr. 06, 2012 @ 20:47:29
Sempre és necessari “algo” bo i ric en greixos per acompanyar la verdura. Però ja veig que aquestes “empanadilles” són saludables, fetes al forn i no fregides, bona idea.
febr. 07, 2012 @ 13:27:25
Aquestes empanadilles també es podrien fregir o congelar-les i fregir-les (igual que si fossen de super), però penso que al forn queden més bones.
febr. 08, 2012 @ 17:38:06
És un bon plat per acompanyar la verdura..i estan boníssimes!!ho puc confirmar 😉