Crestes de tonyina. Un nom que sempre m’ha fet molta gràcia, la primera vegada que ho vaig llegir a un menú vaig pensar: què diuen que fan? Jo tota la vida li havia dit empanadilles i tan ampla, m’imaginava que no era la paraula adequada però mai m’havia parat a pensar com es devia dir en català de veritat. Ara estem fent això de… El català correcte, passa’l.

Durant la meva època universitària vaig viure amb una xica que no era fan de la verdura i com jo venia del club de s’ha-de-menjar-pataques-en-bajoques-tots-els-dies, pos sovint cuinava verdures, i ella, al no estar acostumada a menjar-ne em deia “home ja que fem verdura, podríem fer algo bo per acompanyar” i algo bo volia dir: empanadilles, croquetes, san jacabos, muslitos…Total que lo que guanyàvem per un cantó, ho perdíem per l’altre.

Una de les meves amigues de la carrera menjava molt sovint  a casa nostra i un temps després d’acabar la universistat em va dir que sempre que venia hi havia empanadilles, cosa que jo no recordo en absolut, i ara per no trencar la tradició, certa o no,  quan la convido a sopar li’n faig.

Aquesta recepta que escric és una versió de les crestes de tonyina més saludable:

Llegir més