San Jacobos enrotllats

Encara que no és la recepta més adequada per a aquesta època de l’any, de quant en quant li hem de donar una petita alegria al cos. I a qui no li agrada menjar unes croquetes, uns bunyolets d’abadejo, uns calamars a la romana o per exemple, uns san jacobos?. En català es dirien Sant Jacobs? Com és allò què diuen a missa:  Sant Pau, Sant Pere, Sant Jacob i Sant Llom arrebossat…

Trufes

Si bé l’estiu ja està a la volta del cantó i molts de natros estem immersos en l‘operació bikini o bajoca, que ara més aviat s’hauria de dir operació kamikaze, avui vos passo una recepta molt dolça i molt poc apta per a la nostra dieta.

No cal que us les mengeu totes de cop, un cop fetes les podeu guardar al congelador i traure-les per alguna ocasió especial, quan tingueu invitats a casa, etc.

Hamburgueses amb rovellons

Segur que a molts de vatros de tant en tant vos apeteix menjar una hamburguesa en pataques fregides i una coca-cola ben fresqueta, i per molt que al nostre país gaudim d’una cuina excel·lent a vegades en sentim temptats pel menjar basura. Ara bé, trobar algun lloc on poder menjar una bona hamburguesa és una tasca ben difícil a la major part de ciutats, ja que si descartem les cadenes de menjar ràpid i les sofisticades hamburgueseries només aptes per a butxaques privilegiades ens trobem que no tenim massa opcions.

Aquí teniu una recepta molt fàcil per a fer hamburgueses, jo li he posat trossets de rovellons però les podeu fer perfectament sense i  també quedaran bones.

Cookies

Cookies o galletes amb trossets/preduscos de xocolate, una meravellosa invenció per als amants del dolç i del xocolate en particular. Ideals per a acompanyar el te, el got de llet o el cafè de l’esmorzar, tenen també la mesura ideal per a posar-te-les a la butxaca i menjar-te’n un parell a l’hora del pati, entre classes, quan te comencen a sonar els budells i no vols que tots els teus companys de feina se n’enterin, etc.

Palmeretes de pernil dolç i formatge

Després d’un temps d’inactivitat torno amb una altra recepta que té l’hojaldre com ingredient bàsic i primordial! Ja voreu que aquesta recepta no té cap misteri i és un bon recurs per si voleu fer algo de pica-pica orginal i no gaire laboriós.

Quiche lorraine (versió mega-ràpida)

Aquí estem una altra vegada trencant tots els tòpics que, per a poder cuinar, s’ha de tindre temps i gràcia.  Ja heu vist en algunes de les receptes anteriors que això no és ben bé així i que es pot fer plats comestibles amb poc temps.

La quiche lorraine n’és un d’ells. Aquest plat és original de la Lorena, una regió del nord de França, encara que ara podem comprar un tall de quiche en molts forns de pa i, fins i tot, en alguns restaurants l’ofereixen en la seva carta.

Hi ha diverses maneres de preparar la quiche, la principal diferència radica en si fas la massa o la compres ja feta. Un altre dia faré la versió autèntica, que inclou farina i tonelades de mantega, cosa prou normal tenint en compte que els francesos posen mantega a tort i a dret. La recepta d’avui és un invent de la meva companya de pis, una versió més ràpida i senzilla de preparar la quiche.

Fideuà 2.0

Vos pensàveu que això de les fideuas, paelles, etc. són plats que només poden cuinar les mares (o pares) los diumenges o algunes festes de guardar? Pos no, esteu equivocats. Ara aprendrem a versionar una recepta per a fer fideuà que malgrat que no quede tant bona com la de la nostra mare, fara tot lo pego. I voreu que no té cap misteri!

Jo fins la setmana passada tampoc n’havia fet cap, i se’m va ocórrer la idea de versionar la típica recepta de fideuà una nit que venia a sopar una amiga que no pot menjar res que contigue lactosa. El resultat de l’invent va ser bo i no vam acabar a l’hospital ;-)!

Mandonguilles d’espinacs i brossat

Si voleu ser com Popeye però els espinacs no vos tiren massa, aquí teniu una recepta ideal per a  enganyar el vostre cervell i fer-li creure que esteu menjant una altra cosa.

Només necessitem dos ingredients bàsics: espinacs i brossat. A la resta de Catalunya lo brossat és conegut com a mató i al País Valencià com a brull. És similar al requesón o a la ricotta.

Pasta amb crostes

La fotografia d’aquesta recepta necessita, sens dubte,  millorar. Si ara estigues a l’escola hauria tret un NN (Necessita millorar) enlloc d’un PA (Progressa Adequadament). Encara estic a anys llum d’aconseguir un PA fotogràfic!

Aquesta foto intenta reflectir un dels plats que he cuinat aquesta setmana: pasta amb cloïsses. Si esteu fins al monyo de menjar pasta amb carn picada o tonyina aquesta és una bona alternativa.

Ja voreu que és molt fàcil i ho fareu amb 0, ( Em va molta gràcia aquesta expressió zero coma: “aquell xic fa amics amb 0,” o “vaig sopar amb 0,”)

Crestes o empanadilles de tonyina

Crestes de tonyina. Un nom que sempre m’ha fet molta gràcia, la primera vegada que ho vaig llegir a un menú vaig pensar: què diuen que fan? Jo tota la vida li havia dit empanadilles i tan ampla, m’imaginava que no era la paraula adequada però mai m’havia parat a pensar com es devia dir en català de veritat. Ara estem fent això de… El català correcte, passa’l.

Durant la meva època universitària vaig viure amb una xica que no era fan de la verdura i com jo venia del club de s’ha-de-menjar-pataques-en-bajoques-tots-els-dies, pos sovint cuinava verdures, i ella, al no estar acostumada a menjar-ne em deia “home ja que fem verdura, podríem fer algo bo per acompanyar” i algo bo volia dir: empanadilles, croquetes, san jacabos, muslitos…Total que lo que guanyàvem per un cantó, ho perdíem per l’altre.

Una de les meves amigues de la carrera menjava molt sovint  a casa nostra i un temps després d’acabar la universistat em va dir que sempre que venia hi havia empanadilles, cosa que jo no recordo en absolut, i ara per no trencar la tradició, certa o no,  quan la convido a sopar li’n faig.

Aquesta recepta que escric és una versió de les crestes de tonyina més saludable: