San Jacobos enrotllats

Encara que no és la recepta més adequada per a aquesta època de l’any, de quant en quant li hem de donar una petita alegria al cos. I a qui no li agrada menjar unes croquetes, uns bunyolets d’abadejo, uns calamars a la romana o per exemple, uns san jacobos?. En català es dirien Sant Jacobs? Com és allò què diuen a missa:  Sant Pau, Sant Pere, Sant Jacob i Sant Llom arrebossat…

Palmeretes de pernil dolç i formatge

Després d’un temps d’inactivitat torno amb una altra recepta que té l’hojaldre com ingredient bàsic i primordial! Ja voreu que aquesta recepta no té cap misteri i és un bon recurs per si voleu fer algo de pica-pica orginal i no gaire laboriós.

Quiche lorraine (versió mega-ràpida)

Aquí estem una altra vegada trencant tots els tòpics que, per a poder cuinar, s’ha de tindre temps i gràcia.  Ja heu vist en algunes de les receptes anteriors que això no és ben bé així i que es pot fer plats comestibles amb poc temps.

La quiche lorraine n’és un d’ells. Aquest plat és original de la Lorena, una regió del nord de França, encara que ara podem comprar un tall de quiche en molts forns de pa i, fins i tot, en alguns restaurants l’ofereixen en la seva carta.

Hi ha diverses maneres de preparar la quiche, la principal diferència radica en si fas la massa o la compres ja feta. Un altre dia faré la versió autèntica, que inclou farina i tonelades de mantega, cosa prou normal tenint en compte que els francesos posen mantega a tort i a dret. La recepta d’avui és un invent de la meva companya de pis, una versió més ràpida i senzilla de preparar la quiche.

Mandonguilles d’espinacs i brossat

Si voleu ser com Popeye però els espinacs no vos tiren massa, aquí teniu una recepta ideal per a  enganyar el vostre cervell i fer-li creure que esteu menjant una altra cosa.

Només necessitem dos ingredients bàsics: espinacs i brossat. A la resta de Catalunya lo brossat és conegut com a mató i al País Valencià com a brull. És similar al requesón o a la ricotta.

Crestes o empanadilles de tonyina

Crestes de tonyina. Un nom que sempre m’ha fet molta gràcia, la primera vegada que ho vaig llegir a un menú vaig pensar: què diuen que fan? Jo tota la vida li havia dit empanadilles i tan ampla, m’imaginava que no era la paraula adequada però mai m’havia parat a pensar com es devia dir en català de veritat. Ara estem fent això de… El català correcte, passa’l.

Durant la meva època universitària vaig viure amb una xica que no era fan de la verdura i com jo venia del club de s’ha-de-menjar-pataques-en-bajoques-tots-els-dies, pos sovint cuinava verdures, i ella, al no estar acostumada a menjar-ne em deia “home ja que fem verdura, podríem fer algo bo per acompanyar” i algo bo volia dir: empanadilles, croquetes, san jacabos, muslitos…Total que lo que guanyàvem per un cantó, ho perdíem per l’altre.

Una de les meves amigues de la carrera menjava molt sovint  a casa nostra i un temps després d’acabar la universistat em va dir que sempre que venia hi havia empanadilles, cosa que jo no recordo en absolut, i ara per no trencar la tradició, certa o no,  quan la convido a sopar li’n faig.

Aquesta recepta que escric és una versió de les crestes de tonyina més saludable:

Aulives, abadejo, abrecocs, bajoques, tomates, massanes, pataques, primentons i més fato!

Sense donar-nos compte ja estem al 2012! I amb ell els nous propòsits: que si he de  deixar de fumar, que m’he d’aprimar, que si he buscar una faena millor, que si he d’aprendre klingon, que si que si…  Jo vaig començar l’any amb moltes idees per a aquest blog, però posar-les en pràctica ha estat una àrdua tasca!

Que ningú vos enganye, això de fer un blog (lo que fer és una manera de parlar, ja que està tot preparat per a que tu només t’haigues d’inscriure i després tot sigue bufar i fer ampolles) no és gens fàcil la veritat. La de botonets, opcions, menús varios i parauletes rares que hi ha, et tornes boig, després vas toquejant per aquí i per allà i dexifres coses. Els primers dies mentre m’endinsava dins del meravellós món del WordPress pensava que jo devia tindre un defecte de fàbrica que impedia al meu cervell entendre què coi era això dels blogs, les categories, etiquetes, etc. Menos mal que al final me n’he sortit mig tal qual.

De moment  el disseny del blog serà d’anar per casa, encara me queden aprendre moltes coses per a poder fer  blogtunning.  Vaig demanar l’opinió del meu primer intent de capçalera a una amiga i em va dir “bueno no està mal”, que en altres paraules volia dir “però quin trunyo es això, ni se t’ocurreixi posar-ho al blog!!!”, el segon intent va rebre la seva acceptació i es el què veieu.

Malgrat les dificultats inicials estic aprenent i xalant molt, i això era el meu pròposit quan vaig decidir tirar-me a la piscina del món dels blogs. I en breu, la primera recepta!

Pastissets Radioactius: un blog de cuina d’anar per casa

Pastiquè? Sí si, ho heu sentit bé Pastissets Radioactius, no és un nom de grup de rock ni tampoc el nom de cap grup antinuclear, més aviat és fruït de la imaginació un tant peculiar, per dir-li d’alguna manera, d’uns servidors.

Ja podeu anar traient aquell davantal que teniu de l’ajuar, aquells eixugamans que vos va regalar la vostra mare per Nadal i que tal qual com us els va regalar van fer cap a l’armari i allí segueixen morts de la risa, torqueu la pols de les instruccions del forn, perquè ben aviat ens endinsarem al meravellós món de la cuina.

Aquest blog pretèn ser una eina de comunicació interactiva i divertida sobre cuina i  fato variat. Si us pensàveu que aquí aprendríem a fer esfericacions i emulsions, aneu una mica equivocats, bàsicament perquè l’equip de Pastissets Radioactius no en té idea de com fer això :-), més aviat aprendrem a cuinar tenint en compte dos restriccions molt importants: el temps i els diners. Saber què cuinar quan és final de mes i la nevera està pelada, aquest serà lo nostre repte!!

Bonvenon!